Espies en acció!
Hi ha professions de les que no et pots jubilar per molts anys que hagin passat des que estaves en actiu. És el cas dels que han estat “treballant” pels Serveis Secrets d’un país, encara que hagin format part del gran nombre de “secundaris” necessaris pel bon funcionament de l’Organització. D’aquesta impossible jubilació i de la persecució dels fantasmes del passat ens parla L’home de Praga, novel·la de Jaume Albert Ollé, presentada a la llibreria Ona, de Barcelona, el dimarts 26 de juny.
Acompanyat per l’escriptora Anna Maria Villalonga, també jubilada recent, Jaume Albert Ollé explicà que en L’home de Praga “volia parlar d’espies secundaris que porten molts anys jubilats i que gaudeixen d’una nova vida amb una identitat diferent, molt lluny d’on van exercir quan estaven en actiu”. La historia comença a Praga, Som a març de 1990. Un home fuig de nit, temorós d’haver estat descobert pels seus enemics, fins que arriba a una “llibreria de vell”, on espera trobar ajuda. Més de trenta anys més tard, al octubre de 2022, el passat sorprendrà als protagonistes, espies jubilats, en una tranquil·la urbanització de Premià de Dalt (El Maresme).
El tema principal de la novel·la és la venjança que algú voldrà portar a terme pel que va passar a Praga trenta anys enrere, però encara que vells, els antics espies també es poden i es saben defensar. “Potser no estan en la seva plenitud física, però sí que conserven totes les seves facultats mentals i la seva intel·ligència”, comentà l’autor. Per a Anna Maria Villalonga, la novel·la també trenca una llança en contra del “edatisme”, la discriminació de les persones grans per la seva edat, partint d’un argument que fa servir el període històric que es va anomenar Guerra Freda.
“Els Serveis Secrets ens podran agradar o no, però existeixen a tots els països i fan la seva funció”, explicà Jaume Albert Ollé, encara que s’han anat profesionalitzant, no como fa anys, que l’agent secret tenia que tenir una altra professió per no ser descobert. Ens podem imaginar que els ex espies, como els de L’home de Praga, “viurien en una de les moltes urbanitzacions que hi ha al nostre país, llocs on es podrien amagar persones que no volen ser trobades, mentre continuen mantenint els seus contactes, s’organitzen i s’ajuden. Cadascú tindria la seva funció i, normalment, també podrien comptar amb un protector o mainadera”, expressà l’autor.
Nascut a Barcelona al 1959, Jaume Albert Ollé ha dedicat la seva vida professional a la gestió patrimonial i financera. Amb arrels familiars a Lleida, passa temporades a la Vall Fosca (Pallars Jussà). Molt aficionat a la novel·la negra, ha estat premiat amb relats curts al Festival de Novel·la Negra El Vi Fa Sang al 2018 i 2019. També va ser finalista al Segre de Negre 2021. Al 2022 col·labora al llibre de relats col·lectiu “Els camins escrits del Pirineu”. Ha publicat tres novel·les amb base històrica “Els llops sempre tornen” (2019), “Xiula la mort” (2021) i “Mentre duri la flama” (2023). Amb “L’home de Praga”, número 4 de la Col·lecció Falciot Negre, de Voliana Edicions, fa el salt al gènere negre i d’espionatge.
Espies en acció, fins i tot després de jubilats. No us la perdeu!